El pròxim 28 de setembre a les 12:30h, la sala espai.inf (hall de l’edifici 1E) de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València (UPV) acull la inauguració de l’exposició d’art “La veu dels meus silencis”, del pintor i escultor valencià Vicente Marzal.
L’autor compta amb una diversitat funcional de caràcter auditiu. És per això que en les seues representacions utilitza com a metàfora i font d’inspiració el pas de zebra (línies blanques enfront d’un asfalt negre) sobre algunes explosions de colors on representa, en diferents figures, la veu i els seus sons. L’autor explica aquesta idea de la següent manera: “Així ho entenc, i així és el meu món. Un món dividit en dues columnes oposades sota les quals agrupar tots els conceptes: blanc, silenci, llum; negre, so i ombra.
Marzal, en alguna ocasió, ha comptat una experiència pròpia personal sobre el moment en el qual troba el simbolisme del pas de zebra com una salvació, un artefacte i espai de protecció cap a la seua manera de contemplar el món. “Un dia caminava distret i vaig estar a punt de creuar un semàfor en roig. Els cotxes van xiular però jo no podia sentir-ho. Llavors la meua mare em va parar amb la mà. En aqueix moment vaig veure davant meu un pas de zebra, una sèrie de franges blanques sobre el fons negre de l’asfalt. I vaig comprendre que aqueix contrast em protegia.” L’autor assegura que aquest simbolisme és “una manera de trobar el lloc que em pertany en el món a través del que em diferencia d’aqueix món.” “Aqueixa cerca és el que plasme en les meues obres. Trobada en la meua discapacitat un filtre pel qual veure i entendre la vida.”
L’exposició té com a principal protagonista en les seues obres la granota. Aquest animal és, per a l’artista, una representació de la veu. Marzal defineix a aquest símbol com “El meu guardià del so, intrèpida, audaç, misteriosa, que cuida del so, que vigila agotzonada cada color”. Vicente Marzal ha aconseguit trobar en la seua deficiència auditiva una inspiració, una musa en la qual reflectir i representar el que és per a ell la vida. Un mètode de superació i de convivència que elimina els límits i barreres en el món de l’art.
Sobre l’exposició:
En l’obra de Marzal es troben algunes referències que aborden les seues obres. El color negre, molt present en els seus treballs, representa el so, el soroll i l’ombra. Mentre que, en oposició, el color blanc es refereix al silenci i a la llum. Aquesta dualitat cromàtica la defineix així: “Per a mi que vaig nàixer sord no hi ha escala de grises possible: hi ha so o no n’hi ha. Les coses són blanques o negres. Tan simple. I tan complex.”
L’autor integra també altres colors que serveixen com a imatge de les emocions, alhora que contextualitzen el sentit del soroll. Intervenen els rojos, amb motiu de nerviosisme i els verds, representant l’alegria. Tots dos coincideixen a ser els colors comuns als semàfors.
Una exposició plena de sensibilitat, art i superació.
Us convidem a acompanyar-nos el pròxim 28 de setembre a les 12:30h la seua inauguració oficial i compartir art i moments al costat de Vicente Marzal
(Ninguna valoración todavía)
Loading...
