Andrea Landa Ferrer ha sigut alumna de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica, ETSINF, de la UPV. Tal com ella ens va comentar va començar a estudiar en ETSINF en 2010 i va concloure en 2017, pel fet que va demorar el lliurament de s TFG realitzant pràctiques curriculars i extracurriculars.
Actualment treballa de desenvolupadora frontend i Team Leader en l’empresa Seidor, que es troba en les oficines del centre comercial Aqua. Porte allí dos anys, anteriorment va estar treballant en l’àrea de suport tècnic. Va decidir provar en aqueix camp amb pràctiques extracurriculars finalment li va agradar molt l’experiència. Després de les seues pràctiques en una altra empresa, es va presentar a una convocatòria en l’empresa on treballa ara.
El seu retorn a ETSINF a sigut per a mostrar-nos el seu projecte Oblit. Una iniciativa que va nàixer a les aules d’informàtica, concretament en les optatives de EPA (edició, postproducció i síntesi d’àudio digital) i EPV (edició i postproducció de vídeo digital), l’objectiu final del qual va donar lloc a la creació d’un curtmetratge.
El tema tractat en el curtmetratge intenta abastar l’Alzheimer d’una manera diferent mostrant les seues fases i fent referència a casos reals de persones que han tingut aquesta malaltia incloent frases o vivències.
Oblit és un curtmetratge de molt baix cost i totalment inexpert. Arran de la idea inicial i la redacció del guió va anar naixent i creixent, sense adonar-se de l’abast i l’acceptació que tindria per part dels actors i algun que un altre famós guionista de sèries actuals. Andrea Landa ens respon a algunes qüestions sobre ell i el seu pas per la ETSINF:
Com va sorgir la idea de dur a terme aquest curt?
La idea va sorgir a les aules d’informàtica, teníem dues optatives EPA i EPV en l’últim curs i com a projecte final donaven l’opció de fusionar totes dues i elaborar un curtmetratge. Se’m va ocórrer la idea principal i arran d’ací vaig anar desenvolupant el projecte.
Tenies formació audiovisual prèvia?
Mai havia fet gens audiovisual, el poc que sabia era el que havia adquirit en les classes de les optatives esmentades anteriorment.
Vaig tindre molts problemes amb l’àudio en gravar a la platja, no tenia ni idea que això podia passar, jo només vaig pensar que era un lloc bonic per a gravar i el resultat final va costar molt perquè quedara relativament acceptable, de fet vaig haver de buscar ajuda exterior per a resoldre els problemes de so, perquè els meus coneixements eren molt limitats, i gràcies a una amiga que sí que estava especialitzada, Paula Hidalgo, vaig poder acabar-ho i té l’aspecte que té ara.
Per què vas decidir realitzar un documental sobre aquesta temàtica?
El tema em va vindre al capdavant perquè la meua àvia va patir alzheimer durant 7 anys, he viscut totes les fases amb ella. La veritat és que era xicoteta i tampoc era molt conscient de moltes coses, però sé el mal que sé passa i el dolor que aqueixa malaltia pot causar.
També vaig voler enfocar la malaltia d’una manera personificada, i donar-li vida i comptar el “puñetera” que pot arribar a ser Oblit si li ho proposa, però volia també comptar una mica la part “graciosa” i les històries i vivències que he viscut amb la meua àvia.
Com aspecte positiu em porte l’haver realitzat alguna cosa que haja aconseguit emocionar a la gent, crec que per a ser la primera vegada que faig una cosa així ha agradat molt i això és el que més m’ha omplit.
D’altra banda, és molt estressant rodar i planificar tot, i que després isca tan bé com siga possible, la meua major preocupació era fer alguna cosa que decebera als actors. Tenia a dos grans actors, Rebeca Valls i Albert Forner, que havien vingut a fer-ho pràcticament gratis, que li van donar una emoció i una profunditat impressionant al curtmetratge i no volia decebre’ls.
Quin recorregut ha realitzat el curt des que ho vau concloure?
La veritat que no gaire, no ho he explotat molt sincerament, ho vaig presentar a un parell de concursos, però no vaig pagar mai per a fer promoció i llavors no va guanyar res, sí que ho vaig exposar a la sala SGAE i es va donar a conéixer, també està en Youtube i des de fa uns anys està en la pàgina del Ministeri d’Espanya.
Continues mantenint algun tipus de vinculació amb el centre?
No sé si compta seguir al meu tutor de TFG, Juan Vicente Oltra, en Twitter,-somriu-, però ara mateix no tinc relació, però si vaig sempre tinc a algú a qui saludar i ha sigut la meua casa durant molts anys així quins el vincle està per dins.
Algun consell als estudiants que ara estan estudiant el seu grau o màster?
El meu consell és que encara que sé que tant la carrera i el màster a vegades tenen moments molt durs i tens ganes de tirar la tovallola, que no defallisquen, amb esforç tot s’aconsegueix i amb el temps es veu la recompensa, i la veritat és que treballar d’alguna cosa que t’agrada i en el que les hores passen volant, és qualitat de vida.
Accedeix ací a Oblit:
(Ninguna valoración todavía)
Loading...
